Tomàs Vibot
La cuina és esforç i temps; cabal cultural, saber ancestral, lligams familiars (o clànics):
un pacte social. I tot això, en línies generals, està mudant a velocitats difícilment
assumibles. Els canvis són consubstancials a la història, a les societats; però
lacceleració desmesurada com la que vivim descol·loca qualsevol ordre, crea vertigen i
ens desarrela. A més a més a tot això hi hem dafegir que el temps avui és inassumible;
la comunicació pobre en quantitat i qualitat; i el producte local difícil dadquirir en tots
els aspectes (preu, localització, etc.). El cabal cultural que impera és el de tik-tok (avui,
demà no ho sabem!). Els que encara intentam mantenir tradicions i gaudim de la
participar en lacte (o parlant antropològicament en la manifestació) de fer una
panada, de sofregir pèsols i afegir-hi carn, denfarinollar-nos les mans i de transcendir
amb les flaires de la primera fornada, som -des del nostre particular punt de vistasortats.
Darrera aquests rituals hi ha el relat duna comunitat que repeteix, en etern
retorn, les passes fermes duns avantpassats que ens parlen amb la veu de la tradició
No a cau dorella; sinó amb paraula ferma, clara i sobretot joliua.
