Tomàs Vibot
La cultura mallorquina ha estat molt rica en estris i atuells per a cuinar i, per això, es feia necessari abordar en un sol volum tot aquest material que ja avui només es contemplable de forma més o menys genuïna a nivell museístic. Però, per altra banda, la cultura immaterial que sha generat al voltant de la cuina també és cabdal a lhora dentendre la fonamental dimensió daquest espai vital de la casa. Aquesta casa és el cos però la cuina és cor i, sense ella, resulta una simple carcassa.
La contemporaneïtat ha fet fer que moltes cuines tradicionals desapareguessin, no sols pel que fa a estructura i parts fixes sinó també quant a atuells i aixovars de tota la vida. Però el canvi més transcendent ha estat que la cuina, com a espai familiar, sha vist substituïda per la saleta, lestudi, el dormitori o qualsevol altra cambra de la casa, especialment si té un televisor, un ordinador o altres aparells digitals. La nostra cultura contemporània nha desplaçat leix, lomphalos, cap a un lloc sense definir lèxicament.
La finalitat daquesta publicació no és altra que posar de relleu la capitalitat de la cuina dins lespai domèstic, el seu pes històric i antropològic, i laustera riquesa de la cultura material que atresorava. Un estudi dallò que fou i ha estat lepicentre de la casa, el cor de la llar en una tradició secular.
