Albertí i Vidal, Vicenç
Vicenç Albertí i Vidal (1786-1859) s'erigeix en el representant de tota l'activitat traductora que es desenvolupa a Menorca en el segle XVIII i principi del XIX gràcies a les nombroses adaptacions de peces teatrals de dramaturgs de primer fila com Goldoni, Molière, Beaumarchais, Metastasio i Moratín entre d'altres.
La singularitat de les traduccions albertinianes rau en el fet que constitueixin un exercici de recreació des del moment que, per arribar a un públic concret, l'obra ha d'adoptar les formes en què s'hi reconegui, amb la qual cosa les adaptacions d'Albertí es converteixen en el testimoni d'una societat i, per tant, forneixen un document historicoliterari de gran vàlua.
El baró (1817), traducció de l'original homònim de Leandro Fernández de Moratín, s'insereix plenament dins el gruix d'adaptacions albertinianes que, gràcies a la perícia de l'escriptor menorquí, contitueixen una obra amb autonomia sota la qual no diria que s'amaga una altra veu.
