Andreu, Agustín
Les pàgines d'este llibre pretenen, senzilla i formalment, moltes d'elles, fer possible, i fins i tot facilitar, una "adhesió intel·lectual honrada a la fe cristiana" (K. Rahner) bé que a la manera que dóna de si l'experiència de la vida d'un mateix. Als segles d'aparent predomini de les ciències més o menys exactes i dels laïcismes més o menys supersticiosos o d'aspecte ascètic, succeixen les qüestions eternes de l'home: Buda, Confuci, Heràclit, Aristòtil, Agustí d'Hipona, Averrois i Maimònides, Suárez , Espinosa, Gandhi, Mandela ... "Escampe llums" deia Leibniz dels seus esforços, i des del plantejament i la paciència amb què este va esperar la tornada de la civilització occidental a la metafísica, l'autor busca donar un colp de mà samaritana a l'home capaç d'confessar-se un mica confús d'una modernitat tan inhumana de vegades com obcecada.
