Andreu, Agustín
Sideracions ha acabat per ser un gènere d'experiències intuïtives, variadamente expressades, des de la sentència o proverbi fins al desenvolupament en lliçó. Però sempre baix l'elluernament de la trobada sobtada amb una idea que se sent que no cal deixar de perdre. La densitat de les sideracions s'origina d'este fet, i per això mantenen el batec de la vida, esperançada o desesperada. En la seua aparent dispersió, queden unides per uns pocs principis -metafísics- d'un origen que podríem situar en Dilthey i Brentà, en Libniz i Aristòtil, segons alguns crítics. La seua forma o gènere permet començar cada vegada la lectura a un lloc l'atzar. És, el de sideracions, un llibre que entra i acompanya. Com diu Iván González Cruz, Sideracions: tots els camins.
Agustín Andreu Rodrigo, de l'Institut de Filosofia del CSIC, va dirigir l'Aula ATENEA d'Humanitats (Càtedra Leibniz) de la Universitat Politècnica de València. Des 1956-1976 va ensenyar teologia dogmàtica en el Seminari ia la Facultat de Teologia de València. Entre les seues últimes publicacions hi ha la col·lecció d'escrits leibnizans (Metodus Vitae, tres volums) per a una antropologia política. Així com sideracions I, II i III, on es recullen mirades unides sobre la diversitat del món i de la vida.
