Callado, Emilio
Figura capital de la història religiosa i política de la segona meitat del Sis-cents, l'arquebisbe fra Juan Tomás de Rocabertí (Peralada, 1627-Madrid, 1699) va ser el responsable del pontificat valentí més apassionant de tota la centúria. A allò contribuiria sens dubte la seua prolongació en el temps al llarg de dues intenses dècades, entre 1678 i 1699. Però tant o més la seua projecció allèn les fronteres del regne de València, en virtut de la condició de religiós, primer Provincial d'Aragó i Mestre general de l'ordre de Predicadors, en uns temps difícils per als fills de sant Domingo, i Inquisidor general de la Monarquia després, durant la tempestuosa singladura del Sant Ofici en les acaballes del segle. Transcendència ampliada per la vinculació del prelat als esdeveniments crucials de l'època, des de la rebel·lió de Catalunya i la Segona Germania valenciana, en l'àmbit de la Corona d'Aragó, a la qüestió successòria deslligada per la falta de descendència de Carles II, a nivell hispànic i europeu, que va portar al mitrat a la tomba sota l'ombra de l'enverinament després de la seua participació en la famosa trama dels encanteris regis.
