Maria Wallace
Aquest nou llibre de Maria Wallace el segon únicament en català després dOmplint de veu el buit concep, en bona part, un més enllà múltiple i divers: altres realitats que afloren, un món que viu en algun altre lloc, indrets desconeguts, lanhel dun horitzó al dellà de lhoritzó, la immensitat de lunivers; tots ells mostrant el valor espiritual, de silenci i pau fugissers, de la seva poesia. (
) També shi albira, en aquesta cinquantena de poemes, un més enllà vital, pretèrit: la terra de la infantesa de la persona que hi ha darrere el seu nom poètic, que és també un lloc llunyà i podríem dir que inabastable, desplaçat de tot. (
)
La veu poètica que habita aquest trencadís dinvencions, no oblida tampoc el més aquí, el sòl que trepitja: les terres, a voltes vastes i ermes, i a voltes mil·lenàries i agullonades per les inclemències naturals i humanes, dIrlanda, a les quals ret homenatge o exalça; o la realitat palpable, lara i laquí fet també dun trencadís que cal inventar a cada instant, les coses materials i sovint petites i delicades, els éssers vius del regne natural.
Una poesia com un vent suau de mar, sempre a mig camí dallò que va ser i dallò que podria haver estat, com si les diferents superfícies de la realitat tinguessin la capacitat de fondres sobre una sola tela.
