Vidal, Javier
Durant el segle XIX el procés de creixement econòmic experimentat pels països europeus va estar relacionat amb major o menor mesura amb la dotació d'infraestructures de transport. No sols els ferrocarrils van exercir un paper fonamental en aquests processos, sinó que també les carreteres i els mitjans de transport tradicionals van contribuir a difondre els assoliments de la industrialització. El propòsit d'aquest llibre es analitzar aquests aspectes al País Valencià entre el 1850 i 1914, precisament quan té lloc l'expansió comercial agrària i la vinculació als mercats exteriors. Al llarg d'aquestes pàgines es posa de manifest que el conjunt del sistema de transport, malgrat el dèficit històric d'infraestructures, no fou un obstacle per al creixement econòmic durant la segona mitat del segle XIX. En el cas valencià, el dualisme entre el litoral i l'interior en la localització de les activitats productives fou conseqüència del doble procés d'actuació de la demanda de transport i el creixement demogràfic i econòmic localitzat a la façana mediterrània.
