Sanz, Benito
Aquest llibre arreplega mig segle d'història del socialisme valencià i analitza el període en les seues grans línies: des de la fi de la guerra civil, passant per la transició democràtica, fins arribar a l'hegemonia del socialisme en les institucions valencianes en la dècada dels vuitanta.
La implantació del socialisme és un dels aspectes que es tracten, tant a nivell de filiació política, com arreplegant el fet que el PSOE passa de ser un dels partits socialistes existents, a ser l'única opció socialista, i després la majoria social de progrés, tot incorporant a la seua organització la militància de la resta dels partits i organitzacions a la seua esquerra i a la seua dreta. Com a conseqüència de ser el partit més votat, i hegemònic en moltes eleccions, els socialistes governaran la gran majoria de les institucions públiques: la Generalitat, Diputacions, Ajuntaments, etc., i seran l'organització amb més presència parlamentària en les Corts Generals, les Corts Valencianes o el Parlament Europeu.
L'organització interna del PSPV-PSOE és un altre dels temes que s'aborden, i s'analitza el paper dels Congressos, els òrgans d'adreça política, els conflictes, el paper de la dona, o els corrents d'opinió organitzats en el si del socialisme valencià.
Sens dubte, una de les aportacions de més interés és l'anàlisi que es realitza dels dirigents i líders del socialisme valencià, al llarg de mig segle, i la caracterització els diferents moments pels quals passen; de clandestins passaran a ser els més votats i els governants institucionals en la dècada dels anys 80. També s'arreplega el paper que juguen les Joventuts Socialistes i la UGT.
El model de socialisme democràtic passa per la contínua renovació de l'organització, a nivell teòric, ideològic i de partit, analitzant-se les últimes aportacions de Xàbia i el programa 2000. Completa l'obra un ampli annex sobre la nomenclatura del partit, les Joventuts Socialistes i la UGT, així com dels càrrecs polítics i representatius del PSPV-PSOE.
