Scharpf, Fritz W.
La història immediata de les dificultats actuals de la política econòmica als països industrials occidentals se situa en els anys setanta, amb la inflexió decisiva dels preus del petroli que va donar pas a la crisi del model keynesià. A partir de llavors, com a mínim, es va fer evident la impossibilitat d'aconseguir conjuntament tots els objectius tradicionalment assignats a la política econòmica. Mentre que els governs socialdemòcrates van donar prioritat a la plena ocupació, els d'orientació liberal van posar l'èmfasi en l'estabilitat de preus. En el present llibre es fa una anàlisi comparada de les polítiques econòmiques seguides a Alemanya, Gran Bretanya, Àustria i Suècia durant els anys de crisi de la dècada dels setanta i primers huitanta, i dedica una atenció especial a les possibilitats reals de la política socialdemòcrata de plena ocupació en les condicions alterades de la fase actual del capitalisme. Tot i les creixents dificultats d'una política que continue plantejant-se com a objectiu principal la plena ocupació, Scharpf mostra l'existència de vies econòmicament factibles i políticament transitables per a prèvia una correcció fonamental dels mitjans tradicionalment utilitzats aconseguir una superació del problema econòmic bàsic de molts països industrials: la reaparició de l'atur massiu. Fritz W. Scharpf és un dels teòrics més destacats de la política econòmica d'Alemanya. Entre 1973 i 1984 va ser director de l'Institut Internacional de Direcció i Administració del Wissenschaftszentrum de Berlín. Des de 1986 és un dels directors de l'Institut Max Planck d'Investigació Social de Colònia.
