Aznar, Manuel
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació acaba de publicar, en la seua col·lecció Arxius i Documents, un títol fonamental per a entendre la política cultural de la República durant la Guerra Civil. El Segundo Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (València-Madrid-Barcelona-París, 1937) ha estat editat i compilat per Manuel Aznar Soler (València 1951), qui també ha fet l'estudi introductori. Aznar és catedràtic de literatura espanyola contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i director des de 1993 del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL).
Una gran reunió amb la cultura com a objectiu
El Segon Congrés Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura -inaugurat el 4 de juliol de 1937 en el saló de sessions de l'Ajuntament de València, llavors capital de la República espanyola, i presidit pel doctor Juan Negrín- va constituir l'acte de propaganda cultural més espectacular organitzat pel govern republicà durant els anys de la nostra guerra. En efecte, el Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts i l'Aliança d'Intel?lectuals per a la Defensa de la Cultura organitzaren aquest Congrés, que va celebrar també sessions en Madrid, Barcelona i París, i on participaren alguns dels millors escriptors antifeixistes de tot el món (Rafael Alberti, Louis Aragon, Julien Benda, José Bergamín, Jean-Richard Bloch, Bertolt Brecht, Alejo Carpentier, Malcolm Cowley, Ilya Ehrenburg, Raúl González Tuñón, Nicolás Guillén, Langston Hughes, Vicente Huidobro, Mijaíl Koltzov, Jef Last, María Teresa León, Antonio Machado, André Malraux, José Mancisidor, Juan Marinello, María Osten, Pablo Neruda, Octavio Paz, Carlos Pellicer, Nicola Potenza, Gustav Regler, Ludwig Renn, Carles Salvador, Anna Seghers, Jaume Serra Húnter, Arturo Serrano Plaja, Stephen Spender, Anne Louise Strong, Sylvia Towsend Warner, Tristan Tzara i César Vallejo, entre d'altres), per expressar la solidaritat de la intel?lectualitat antifeixista internacional amb el govern republicà del Front Popular, es a dir, amb la democràcia i amb la llibertat.
El present llibre, a més d'un assaig d'interpretació de la significació històrica d'aquest mític Congrés, reprodueix, com el seu subtítol indica, una valuosa documentació tant textual (126 discursos, 51 textos memorialístics i testimonials, 80 textos marginals i 6 apèndixs) com gràfica (per exemple, l'edició de les fotografies disparades per Gerda Taro en les sessions de València i Madrid, editadas per Lorna Arroyo, o la reproducció facsimilar en l'apèndix 6 del quadern en que Adolfo Sánchez Vázquez, director llavors del diari madrileny Ahora, va aconseguir reunir els autògrafs manuscrits de 51 escriptors assistents al Congrés, redactats en les seues llengües respectives i rubricats amb les seues corresponents signatures). Tota aquesta documentació textual i gràfica vol proporcionar al lector els materials necessaris per construir la seua pròpia interpretació d'un Congrés que, en paraules de Gabriel García Márquez, no va ser un simple entreteniment de saló, sinó que va tindre "una significació històrica real en el nostre temps".
