Jeroni Muñoz Soler
Dos personatges cerquen. A ells mateixos i als éssers estimats sense saber estimar-los fins aleshores. Han viscut un silenci en què la paraula havia fet exili i ara busquen una nova innocència, una vida que valgui la pena de viure i compartir. Un dells, amagat en un refugi de muntanya on fa de guarda. Laltre, que ha viscut des de menut presoner de la nostàlgia i la ràbia, pren la decisió de caminar, de buscar en moviment. Caminar sense importar cap on sinó el camí. Perquè som allò que cerquem.
Aquesta és una novella de muntanya que ressegueix les marques taronges que ressegueix les marques taronges de la travessa de Cavalls del Vent ales serres del Cadí i del Moixeró. Una novella de paisatges memorables però també salvatges que ens repten, com la Guaita a la Plaça. De posar caminant i de buidar corrent perquè hi càpiga tot i fer les pausa amb els nostres fantasmes. Una novella en terres disards, àguiles, voltors i salamandres. També de prats alpins, boixasses i boscos frondosos. És la novella de la Xicra, una gossa que estimareu, i de llars de foc al capvespre en refugis de muntanya on el miracle de creure és disponible. Cam al Salt de Plens.
