Patuel, Pascual
Salones valencianos de Arte (1955-1990) constitueix una reconstrucció historiogràfica de les diverses activitats expositives celebrades a València baix el nom genèric de salons, que des dels anys cinquanta s'han vingut organitzant fins temps molt recents. Per les seues distintes edicions desfilaren els artistes valencians més innovadors de l'art actual, junt d'altres vinguts de fora. Prop de mil cinc-centes persones participaren en aquests certàmens de pintura i escultura, entre artistes, crítics, membres del jurat, etcètera, magnitud que donarà una idea del protagonisme d'aquestes exposicions en el si de l'art valencià del segle XX.
Els Salons propiciaren un llit adequat per al cultiu i difusió de la modernitat, permetent la projecció de molts artistes novells, mancats d'altres mitjans, que van poder connectar així amb el públic. L'anàlisi d'aquesta problemàtica possibilita replegar i referenciar tota una sèrie de textos poc coneguts sobre art contemporani, que aparegueren amb motiu dels salons. Pertanyen a un conjunt de crítics vinculats fonamentalment als ambients valencià, català i madrileny. El contingut d'aquests texts aporta informació de primera fila per a refer el panorama de l'art actual, amb reflexions sobre l'informalisme, constructivisme, realisme social, etcètera. Vigent en bona mesura encara en l'actualitat. Tanmateix ens permeten sondejar l'actitud sociològica del moment front al fet artístic i en concret front als nous llenguatges que s'anaven obrint pas no sense dificultats- mitjançant aquests certàmens.
