Arenas-Dolz, Francisco
La retòrica, que mereix una valoració major de la que se li atorga en una societat dominada per l'hegemonia de la ciència natural i de la tècnica, exigeix, hui més que mai, ser considerada com un element bàsic en la formació ciutadana. La retòrica, teòricament organitzada per Aristòtil, suposà primer un descobriment de la manera natural humana de raonar inventant, a partir d'això, un mètode i un aparell conceptual i analític que ens ajude a ser conscients i crítics de l'ús del llenguatge i a desenvolupar una tècnica del pensar i del parlar mitjançant regles discursives per a avaluar, deliberar i opinar. Açò permet elaborar una graduació de les alternatives possibles en tot allò que és convenient i acceptable en el terreny del coneixement i de l'acció. Una formació retòrica integrada en l'ensenyament escolar educa el ciutadà amb l'art de valorar els fets i decidir les accions.
El potencial que tenen les aportacions de la tradició retòrica hauria de ser aprofitat en la formació de la ciutadania pels qui es proposen dissenyar les polítiques educativas actuals, perquè allò fonamental per a un ciutadà de la societat moderna és la necessitat de dominar críticament el llenguatge, la qual cosa ens permet precisament una comprensió i orientació crítica de l'acció humana. Front a l' educació entesa com un simple "conformar", en el sentit de "reproduir" l'ordre social i cultural (sovint també el polític), que acull els sabers d'una manera acrítica i tendencialment dogmàtic, s'imposa en l'actualitat un examen crítico-radical lligat al subjecte i les seues necessitats, a la trans-formació social, a una cultura capaç de substraure's, mitjançant la deliberació i l'elecció, al domini social i de pensar i voler prefigurar nous ordres subjectius, culturals, socials i també polítics.
