Irene Tarrés
El cordó de la rel en el crit duna veu labans en lara però ara enllà de la rel. el plor, el primer salt, els passos per cruïlles i filats, llocs que ens fan ser, des dels altres, laltra (veu). A rels de veu la pèrdua és la ferida duna fi que llega un buit (blanc) a una represa: les fulles caduques en el conreu de la terra o laigua en laigua que flueix fins al gorg o la mort i la vida, succeint-se. Com ser-hi? En la veu, en el cos, en la fragilitat i la força de lespera, muda, al revers del batec en dir, endins.
