Azagra, Joaquín
El dinamisme de la sociedad valenciana en les últimes dècades del segle XIX i primeres del XX va generar un imaginari, dins i fora, que la situava entre les més avançades d'Espanya. Fou fàcil per a la dreta valenciana trocar aquell "Levante feliz" en "Florida mediterránea", i dotar l'imaginari de cert aire de modernitat i progrés en base a grans obres, esdeveniments mediàtics, foment del turisme i desmesures immobiliàries. Aquesta visió contrastava amb una realitat en la qual la renda per càpita valenciana es distanciava, cada vegada més, de la de les regions capdavanteres i se situava molt per baix de la mitjana. El present llibre intenta rastrejar el procés esmentat i mostrar com es reflecteix no només en les dades econòmiques sinó en les que afecten les estructures socials. I pretén mostrar la persistència d'inèrcies i interessos que dificulten un canvi de model productiu, sinó la mateixa reforma i millora de l'existent, a la qual estem obligats per aquest món global, en gran mesura perquè la progressiva segmentació social resitua el conflicte distributiu i dificulta la identificació d'objectius comuns. Tot això suposa un risc per a la Comunitat Valenciana, que ha evolucionat cap als espais perifèrics del sistema.
Joaquín Azagra és professor titular d'Història Econòmica en la Universitat de València. Ha impartit docència en les universitats del País Basc i de Múrcia. És autor de set llibres i més de mig centenar d'articles sobre diferents aspectes del canvi social i econòmic del segle XIX i també en l'etapa final del XX, sobretot en l'àmbit valencià. Ha ocupat diversos càrrrecs públics tant en l'espai acadèmic (vicerector de la UVEG, director de la UIMP) com fora d'ell (governador civil, conseller i portaveu de Govern de la Generalitat Valenciana).
