Miquel Àngel Casasnovas
El jurista i historiador maonès Antoni Ramis i Ramis (1771-1840) fou una de les moltes persones que van quedar impressionades per la pesta de Mallorca de 1820. Aquest fet, juntament amb el posterior brot de febre groga a Menorca que delmà els quarantenaris i el personal del Llatzeret de Maó, el van moure a cridar l'atenció als molts menorquins que, a pesar seu, vivien despreocupats pel flagell de les epidèmies.
I ho va fer recollint notícies històriques sobre les epidèmies per mostrar que la pesta no era només una cosa del passat, sinó també del present, en què hi havia un debat ben viu sobre les mesures que s'havien d'adoptar enfront de les malalties contagioses.
Antoni Ramis va posar fil a l'agulla per pouar de la documentació dels arxius les dades referents a les epidèmies de pesta que havia patit Menorca en segles anteriors. El resultat va ser un opuscle publicat uns anys més tard, el 1824, amb el títol Noticia de las pestes de Menorca. Es tracta d'una petita obra que, a diferència d'altres de l'autor, no ha estat reeditada en facsímil, i que ara oferim amb un estudi introductori.
