March, Ausiàs
l conjunt de la producció ausiasmarquiana representa una gran passa endavant per a la poesia del seu temps, ja que s'allunya dels models de la poesia occitana -tant formalment com temàticament i lingüísticament-, que encara eren considerats com els més desitjables entre els versificadors del XV i que encara havien donat representants com Jordi de Sant Jordi a la mateixa València.
D'altra banda, l'experiència poètica que constitueix la seua obra assoleix un alt grau d'originalitat en tant que s'humanitza i es fa més personal, més íntima, i reflecteix, encara que fragmentàriament -com ho fa tota literatura-, la seua trajectòria existencial. Tot plegat, Ausiàs March supera els entrebancs del formalisme excessiu imposat pel trobadorisme i s'acosta a unes posicions equiparables, en certs aspectes, a les novetats de la poesia italiana del Renaixement: malgrat el seu encara palés medievalisme, és evident també un canvi de sensibilitat que serà la clau de l'èxit que tingué ja l'obra de March entre els lectors del segle XVI, per tal com la trobaven més a prop de les seues preferències modernes.
