Fonzio, Bartolomé
Encara viu en nosaltres la Florència del segle XV com un poderós imaginari on mirar els nostres vicis i virtuts. Virgnia Bonmatí Sánchez ens convida amb este llibre a passejar de la mà de l'humanista i poeta Bartolomé Fonzio (1446-1513) per la Florència dels Mèdicis i la seua Acadèmia neoplatònica. Les seues poesies llatines, la versió castellana de les quals s'ofereix ací per primera vegada, reflexa els grans successos de la seua època, com el mateix setge de Florència. De vegades amic, en altres enemic declarat de l'insigne Àngelo Poliziano, Fonzio va pertànyer a l'Acadèmia Platònica de Marsilio Ficino. Com és natural, este refinat ambient literari queda vivament translluït en les seues poesies. A més dels conflictes del seu temps i del context intelectual, esta obra és un cant a l'amistad, a l'amor i a la natura, tan perennes en nosaltres com el record d'aquella Florencia.
Virginia Bonmatí Sánchez és professora titular de Filologia Llatina de la Universidad Complutense. Va cursar els seus estudis a la Universidad Autónoma de Madrid, on es va doctorar al 1984 amb Estudio y Edición crítica de las Introductiones latinas de Antonio de Nebrija. Una de les principals línies d'investigació és l'Humanisme espanyol de la segona meitat del segle XV, en especial l'estudi de l'obra d'Antonio de Nebrija, sobre la qual ha publicat nombrosos articles científics en revistes espanyoles i estrangeres més dos llibres: Nebrija Historiador (Lebrija, 1992) y Elio Antonio de Nebrija (Cádiz, 2000).
