Julià , Jordi
Un dels principals problemes que tenim per a entendre un poema és saber a quina mena d'individu atribuir els versos que l'integren. Durant molts segles l'autor era qui es feia cà rrec del discurs poètic, i l'estètica romà ntica va accentuar el biografisme de la lÃrica per autentificar la intensitat genuïna de les emocions que les seues obres exposaven. D'aleshores ençà , aquest model literari ha anat perdent efectivitat artÃstica, bo i coincidint amb un canvi en el concepte de subjecte modern. Poesia i dentitat constata que al llarg d'un segle el poeta ha fet un pas enrere en el poema i ha cedit la veu, la cara i el nom a altres personatges o projeccions fictÃcies d'ell mateix en les seues obres. A través de l'anà lisi de l'obra de quatre autors representatius d'aquesta modernitat poètica (Ch. Baudelaire, A. Rimbaud, A. Machado i F. Pessoa), s'estudien algunes de les principals estratègies literà ries que s'han fet servir en la poesia occidental dels últims cent cinquanta anys, i, molt especialment, en la poesia catalana del segle XX, de J. Maragall, M. Costa i Llobera a V. Andrés Estellés.
