Clariana, Bernardo
En aquesta edició reunim la Poesia completa del poeta, llatinista, assagista i traductor, Bernardo Clariana Pascual (Carlet, 1912 / Carcassona, 1962). Llicenciat en Filologia Clàssica, va col·laborar entre 1931 i 1936 amb les revistes valencianes Murta i Nueva Cultura. Membre de l'Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura de València i lleial al govern republicà, durant la guerra civil va ser militant comunista, va escriure romanços i va col·laborar en revistes com Hora de España. Internat al febrer de 1939 al camp de concentració de Saint-Cyprien, el seu exili es va desenvolupar successivament a França, República Dominicana, Cuba i els Estats Units. Poeta de la desolació i víctima d'una profunda crisi religiosa, en els seus versos -publicats la majoria a l'Havana i a Nova York i que no mereixen en absolut l'oblit- expressa, entre altres temes, el dolor de l'exili, la frustració de l'amor i la nostàlgia de la terra perduda. Poeta de sòlida formació clàssica, en els seus últims versos ressonen els ecos de Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca.
