Josep Piera
Aquesta obra és una finestra que ens transporta d'una manera fascinant a un Mediterrani dibuixat i eternitzat amb els versos de Piera amb un recull que esdevé un passeig per les diferents etapes creatives de l'autor. Açò permet experimentar tot un seguit d'imatges que defineixen el món que viu i percep mitjançant l'exploració d'uns poemes que expressen i canten la riquesa de tot allò que comença i acaba. Josep Piera és el poeta sensorial, el del temps present eternitzat en un instant, el poeta conscient de que ha sigut i el del goig per la celebració de cada tram de la vida. Així, recórrer aquests poemes és cabdal per al lector que vulga compartir l'enteniment i el gaudi d'una de les mirades poètiques més representatives de la literatura actual.
Josep Piera va nàixer a Beniopa, la Safor, el 30 de maig de 1947, comarca on fixa des de ben promte la residència, a la vall de la Drova, a tocar de Barx, destí dels estius familiars. Pel fet de trobar-se en l'ambient literari dels novísimos, les primeres obres les escriu en castellà, però de seguida connecta amb els escriptors catalans del corrent conegut com la Generació dels 70 i en serà un dels representants destacats al País Valencià. Va formar part del consell de redacció de la revista Cairell, notable exponent de l'obertura de la producció literaria de llavors, en sintonia amb la resta d'iniciatives culturals que marquen els anys de transició a la democràcia. La trajectòria literària de Josep Piera ha assolit un gran abast, atés que el conjunt de l'obra, a més de la poesia, comprén narrativa de ficció, llibres de viatges, memòries, traduccions, etc. El 1979 va guanyar el Premi Carles Riba i, el 1981, el Premi Josep Pla.
