Sebastià, Enric
Mitjançant la revolució burgesa (1834-1843) la societat espanyola va quedar qualitativament transformada. Va sucumbir una formació social caracteritzada pel predomini del feudalisme i en el seu lloc van començar a ser dominants les relacions socials capitalistes. Van canviar les institucions i un nou sistema jurídic venir a garantir l'ordenament de la nova societat. No obstant això la revolució -al frustrar en el seu vessant democràtic- no va suposar la supressió completa de les expressions socials que havien configurat el règim senyorial.
La present obra estudia determinades supervivències feudals, la institució anomenada Patrimoni Reial i les relacions compreses en els censos, detenint-se en el cens emfitèutic. A través de les seues pàgines s'analitzen els dos fenòmens des de l'època en què el règim senyorial estava vigent, s'interrelacionen amb esdeveniments substantius del passat i es reconeixen en la societat espanyola contemporània quan signifiquen ja relacions, maneres i institucions impròpies del capitalisme i constitueixen sengles obstacles per al creixement d'aquest.
Les supervivències feudals van contribuir a conformar antagonismes ben precisos i de considerable transcendència en la perspectiva de la revolució democràtico-burgesa de 1868, quan la Corona procedeix a desamortitzar el Patrimoni Reial, alienació de béns que per primera vegada mereix amb la present obra l'atenció del historiador.
