Pervivència de Catalunya

Jordi Casassas Ymbert (Barcelona, 1948) és doctor en història contemporània amb la tesi Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política (1977) i va accedir a la càtedra de la seva especialitat el 1989. Actualment és professor emèrit de la Universitat de Barcelona. Ha estat fundador del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel•lectuals (des de 1990 fins ara) i és director del seu portaveu: Cercles. Revista d’Història Cultural (des de 1998 fins ara). Ha estat director de la Xarxa Temàtica d’Història Cultural de l’àrea mediterrània (1998-2012), codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català (30 volums, 1983-1992) i assessor de diverses publicacions. Des de 2012 és membre (actualment emèrit) de l’Institut d’Estudis Catalans. Des del 2014 presideix l’Ateneu Barcelonès i des del 2016 l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu. El seu darrer llibre és La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme (premi Carles Rahola d’assaig 2016). En Afers ha publicat La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009) i La nació dels catalans. El difícil procés històric de la nacionalització de Catalunya (2014).


Aquest llibre no pretén ser una història de Catalunya durant l’època contemporània. No deixa de ser, però, una guia completa dels grans temes que han determinat la dinàmica de la societat catalana des de 1714 fins a l’any 2000. Dos són els seus principals centres d’interès. En el primer s’analitza de quina manera i amb quins elements ha pogut perviure Catalunya com una àrea amb una forta personalitat diferenciada, situada entre dos estats forts com són Espanya i França i en un període històric en què aquests estats portaven al límit la seva voluntat uniformadora. En el segon s’explica de quina manera la consciència diferencial dels catalans ha pogut conviure i ha persistit al si d’una societat moderna, urbana i industrial, on les identitats sectorials sovint confrontades han assolit un grau molt elevat de codificació interna.