Pons, Joan
Joan Pons explica que son pare, el recordat mestre de manobres, era un constructor que emprava les pedres per construir les cases de Ferreries. Jo construesc i escric amb paraules, perquè les paraules són les pedres per als escriptors, assenyala el creador de grans personatges con la vídua Salomó, la bella Úrsula, Anastasi Guitu, Martí Olivera, el jutge Borràs i la vella Rosaura. (...)
Perquè el port de Joan Pons és Ferreries; la seva platja, cala Galdana; la pàtria, Menorca; i els promontoris abruptes són l'exigència diària, la constància i la feina de la creació literària, paraula a paraula, mot a mot, com durant anys va fer en Sebastià de la Sala amb els cantkons de marès per aixecar les parets de moltes cases d'aquest poble que batega entre s'Ermita, sa Rovellada i Son Telm. Avui, el seu fill edifica cadascuna de les pàgines de les seves novel·les i els seus poemes amb aquestes paraules de pedra viva que són les pedraules de Menorca.
