Muntané, Miquel-Lluís
«Obrir els llibres de J. M. Fulquet, en general tots, però sobretot els seus últims títols autènticament enlluernadors, és tenir amb frequ¨ència lesgarrifança que els deia. Fulquet té el do de la llengua. Podria dir fins i tot que la té domesticada, però amb lhabilitat de lensinistrador que domina lanimal sense treure-li gens ni mica de força ( ). Perquè del que es tracta és de disfrutar de les esgarrifances ètico-estètiques que ens fa tenir lobra de J. M. Fulquet, aquestes esgarrifances de bellesa que ens recorren lespinada de la nostra memòria lírica i ens la rescaten del purgatori de loblit. En definitiva, allò que de vegades ens salva». (De lepíleg de Carles Camps Mundó).
