Gassull, Jaume
Jaume Gassull degué nàixer a la ciutat de València devers l'any 1450, de família originària del Maestrat. Podem suposar amb bastant seguretat que estudià la carrera de Dret, i que exercí d'advocat al llarg de la seua dilatada vida. Pertanyé a la petita noblesa, però les seues relacions socials i literàries el posaren en contacte estret amb el nucli de lletraferits burgesos que s'agruparen al voltant del canonge Bernat Fenollar. En dues ocasions en què València es trobava amenaçada per la pesta, el 1487 i el 1507, Gassul, com a cavaller, fou nomenat pel Consell de la Ciutat per a prestar serveis extraordinaris de vigilància en una de les cinc portes principals. podem suposar que el 1516 ja havia mort, car el Manual de Consells d'aquell any no el nomena per a fer semblants serveis, cosa que també es va poder deure, tanmateix, a la seua edat ja avançada, devers seixanta-sis anys.
Entre l'any 1489 i el 1490 es trobava, probablement, a les seues possessions de l'Horta de València, potser a Museros, on sembla que Gassull devia tenir alguna alqueria. Allí redactà La brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar. Són aquestos els anys de major activitat literària de Gassull: cap als quaranta anys produí la part més substanciosa de la seua obra: la Vida de Santa Magdalena en cobles, acabada de redactar el 1496, la seua extensa participació en Lo procés de les olives, i Lo somni de Joan Joan, enllestits també aquell mateix any.
