Joan Pons
Joan Pons ens conta els fets a partir d'un personatge col·lectiu, que es mou en una atmosfera tancada, en un espai clos, on cadascú ha de guardar els seus secrets, i on tothom sap el que l'altre amaga.
Joan juga amb el temps i fa caure el lector en un remolí de passat i present, on les persones van i vénen amb molta facilitat; és un temps que podem situar en la nostra contemporaneïtat de segle XX. La història no és una sola història, són relats singulars que ens serveixen per descobrir aquesta atmosfera de grandeses i misèries, de rumors i rondalles, que configuren la memòria d'una comunitat petita i tancada.
La casa cremada al Jardí de Sant Patrici; l'excusat on el jutge que no és jutge viola la comare que li acaba de fer néixer el seu fill; l'habitació de l'hospital on dues velles solitàries recuperen fragments de fets que creuen que van viure; el paisatge sòrdid del barranc on moren les bísties; la taverna on es troben els homes amarats de ginebra; la mort a les tanques del cementiri; les coves iniciàtiques de Cala Galdana; els bordells d'Alger, l'única escapatòria quan la fam... Escenaris apuntats a la manera expressionista on personatges embastats fan el que fan, sense qeu sapiguem molt bé els perquès, potser perquè la motivació no sigui altra cosa que l'atmosfera que es crea en un lloc que els segles farceixen de secret
