Guinot, Enric
Durant el segle XIII, en temps del rei Jaume I, la Corona d'Aragó va conquistar una part important de la costa mediterrania d'AI-Andalus la qual cosa comporta la instauració de la societat feudal, la destrucció en una part notable de la societat musulmana i un gran moviment migratori de gent desde Catalunya i Aragó el qual és més conegut com el repoblament. Una de les zones de major impacte d'aquesta migració i creació de la nova societat fou la ciutat i Horta de València, tant per la riquesa material (sistemes de rec, pobles i alqueries) heretada dels musulmans com per la intensitat del procés d'arribada de nobles, burgesos, mercaders i, sobretot, lIauradors. Un fons documental excepcional, una col·lecció de pergamins de I'antic arxiu de I'orde militar del Temple referits a la població de Moncada, en plena Horta de València, ens permet endinsar-nos en un estudi detallat sobre el paisatge rural andalusí que trobaren els colons cristians, el primerenc procés de repartiment que va dur a terme el rei entre els membres del consell municipal aragonés de Calataiud, i la seua posterior substitució per nous llauradors majoritariament catalans que dirigí I'orde del Temple arran d'esdevenir el 1246 senyors de I'antiga alqueria. La segona part del llibre completa aquest estudi del naixement d'una comunitat rural en el segle XIII a I'Horta de València amb I'anàlisi bàsica de I'organització social d'aquests repobladors i amb I'acurat estudi de les transformacions del paisatge agrícola i rural, camps, terres i sistemes de regadiu, heretats del món andalusí i transformats en part pels nous colons de la societat feudal.
