Rico Callado, Francisco Luis
Renovada tant metodològicament com conceptualment en el període iniciat amb el Concili de Trento, la missió popular constitueix una de les manifestacions més importants de l'activitat de l'Església Catòlica en l'Europa dels segles XVI al XVII.
Des dels anys vuitanta les investigacions al voltant de la missió popular s'han multiplicat en països com França i Itàlia, produint-se una profunda renovació de la nostra visió de la activitat dels ordres religiosos, principals actors d'aquest apostolat.
Aquest tema d'estudi és un excel·lent observatori per a conèixer d'una manera ajustada la religiositat del Barroc. En una crítica dels llocs comuns d'una part de la historiografia, aquest llibre estudia fenòmens com la conversió i la formació dels fidels des d'una perspectiva interdisciplinar. D'aquesta manera, es descobreixen les implicacions profundes de l'intent de les institucions eclesiàstiques de reforçar el Catolicisme en un període de crisi provocat per les reformes protestants.
Entesa com un espectacle multiforme, clar reflex de la concepció de la comunicació i de l'espiritualitat de l'època, l'objectiu de la missió va ser transformar la vida de les comunitats de l'Antic Règimen, complementant altres llits de reforma.
Centrat en jesuïtes i caputxins, dos dels ordres religiosos que gaudiren d'un clar protagonisme en l'activitat missional, aquest treball constitueix una de les primeres aportacions a aquest important camp d'estudi. Pretén ser un instrument d'anàlisi i introducció a les qüestions centrals plantejades recentment per la Historiografia del període postridentí.
Aquesta obra va ser guardonada en 2005 amb el premi Humanismo e Ilustración, atorgat per el Real Colegio Seminario del Corpus Christi de València.
