Manel Santana Morro
Acabada la guerra, la posterior imposicio´ dun re`gim autoritari dirigit amb ma` de ferro marca` un abans i un despre´s. Els vencedors, duna manera gens improvisada, generaren un relat i durant de`cades es va elaborar a conscie`ncia una poli´tica de memo`ria prou potent.
Tractarem danalitzar la manera en la qual es projecta` en la societat el que succei´ entre 1936 i 1939 i veure com els fets daquell conflicte foren utilitzats al llarg del temps, com fou instrumentada la guerra i la victo`ria i quins foren els seus efectes. Durant molt de temps coexisti´ una memo`ria pu´blica i oficial amb una memo`ria silenciada i invisible explicada a cau dorella o de portes endins, sempre relacionada amb les atrocitats, la repressio´ i el dolor, que perdura` i aflora` mitjanc¸ant la literatura.
Per altra banda, ladveniment de la democra`cia no suposa` una revisio´ en profunditat de les empremtes, encara prou visibles i evidents, que havien deixat les poli´tiques de memo`ria franquistes. Hague´ de ser la societat civil (el Comite` de Son Coletes o Dones de Llevant, i tambe´ de les aportacions del mo´n historiogra`fic) la que posa` fil a lagulla en aquesta qu¨estio´. Uns i altres feren aportacions essencials i decisives per accedir, cone`ixer i divulgar la veritat. No va ser fins el 2016 que es varen fer passes legislatives i iniciar poli´tiques autono`miques de memo`ria histo`rica o de democra`cia.
