MASCARELL, PURI
Xàtiva, 1707. L'exèrcit borbònic crema la ciutat en el marc de la Guerra de Successió espanyola. La població és assetjada, incendiada i arrasada com a càstig exemplar ordenat pel rei Felip V. Els habitants de la Xàtiva austriacista paguen la seua "obstinada rebel·lia" amb l'exili o la mort i, amb el pas del temps, es converteixen en un símbol valencià de resistència. Des d'aquell juny de foc i flames, els socarrats s'agermanen amb els habitants d'altres indrets que han patit un destí similar: el càstig de l'extermini urbà.
El present volum reflexiona sobre la icona valenciana de la devastació situant-la en un marc universal: el de la violència contra les urbs per tal d'esborrar-les com a espais d'identitat i de convivència. L'urbicidi ha conformat la història de la humanitat i forma part de l'imaginari global contemporani. Aquest llibre analitza les formes, els objectius i els significats de la destrucció de les urbs, així com la gestió de la seua memòria, observant l'urbicidi com el conjunt d'estratègies militars, econòmiques, culturals o polítiques que, d'una manera deliberada busquen posar fi a una ciutat, la seua ciutadania i tot allò que representa.
Amb els treballs de Fernando Carrión, Carlos Thiebaut, Isabel Palomera Parra, Arantxa Llàcer, Carolina Rodríguez López i José Luis González Casas, Juan-Boris Ruiz-Núñez, María Lillo Manzanas i Asís Pérez Casas, Veronica Zaragoza Gómez, Agustí Alcoberro, Joaquim Albareda, Carme Pérez Aparicio, Vicent Josep Escartí, Pablo Camarasa Balaguer, Rafael Roca, Germán Ramírez Aledón i la conversa entre Herminio Gómez i Paco Cerdà (transcrita per Carlos Moreno Ponce).
