la Parra, Santi
Els Borgia i els moriscos són dos temes amb una rellevància indiscutible en la història del País Valencià, per més que han conegut un molt desigual tractament historiogràfic: front als nombrosos estudis al voltant d'aquesta minoria religiosa (els quals no impedeixen que romanen encara molts aspectes inclòs fonamentals- per esclarir i debatre), el nostre coneixement de la família papal sols ha superat el nivell de superficialitat i del tòpic gràcies fonamentalment a les aportacions del P. Miquel Batllori.
El ducat de Gandia, per la resta, ha estat estudiat en la seua etapa final (ss. XVIII-XIX) per Isabel Morant i, més recentment, per José Luis Pastor Zapata el període de formació d'aquestos dominis, que van fer del Borgia els senyors més significats de l'antic regne de València.
Quan en les nostres històries generals i manuals a l'ús encara no està vigent la idea de que l'expulsió dels moriscos va afavorir els interessos econòmics de la noblesa valenciana, l'autor proposa ací, primer, la necessitat de revisar tot aquest procés a partir dels casos concrets, recorrent a fonts alternatives (per poc utilitzades fins ara) com les locals, protocols notarials, processos judicials, correspondència privada..., i defèn la tesi, en segon lloc, de que en el cas del duc de Gandia allò no solament no és així, sinó que precisament el 1609 senyala un punt sense retorn per a les possibilitats de recuperació de la malalta economia senyorial (aclaparada pel pes insalvable del endeutament censal acumulat) per quant el sucre (que constituïa la font d'ingressos més important per als ducs) a partir d'eixe moment es converteix en un cultiu merament residual, sense cap transcendència econòmica i, per altra banda, en contra d'altres opinions més esteses a este respecte, les condicions imposades en les cartes de repoblació no garantien un increment automàtic de les rentes senyorials com dona a entendre la mera lectura d'aquestes dades documentals- senzillament perquè mesurarà un abisme entre la teoria que allí es contempla i la realitat pràctica de la seua aplicació. Pel contrari, sí pareix que resulten més beneficiosos eixos oligarques urbans, monopolitzadors del govern i el proveïment local, que situen socialment entre el duc i els grups d'immigrants repobladors defraudats en les seues expectatives.
