ESCARTI, VICENT
La idea que sant Vicent Ferrer predicava en valencià allà on anava va ser difosa i lloada pels hagiògràfs del nostre sant medieval. Això va contribuir com cap altra cosa a generar la imatge d'un sant especialment valencià i també va fer que el seu record anàs lligat a la presència de la nostra llengua. De fet, en les celebracions destinades a recordar-ne la figura, la presència de la llengua pròpia dels valencians va ser molt més notòria.
El 1755, la celebració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent va suscitar una allau de festes en la ciutat de València que, en l'àmbit literari, van ser mols productives. En especial, els versos en valncià inundaren els carrers i les places i es feren moltes predicacions on la nostra llengua va ser present. A analitzar aquella literatura en valencià es dedica aquest volum, que conté també l'edició d'aquells escrits ben significatius dels gustos i les preferències dels valencians de mitjan del segle XVIII:
