Els Marges (ed.)
Des de la seva fundació el 1974, Els Marges ha tingut com a objectiu destacat promoure i difondre el coneixement de la literatura catalana més acostada en el temps. Ha publicat estudis sobre poètiques, autors i obres pertanyents al període immediatament previ a la seva fundació o que li han estat coetanis. Així, dins la revista, sha anat gestant un relat de la història de la literatura catalana posterior a la Guerra Civil que avui recollim en aquest llibre. Literatura catalana. De la postguerra a la postmodernitat és una antologia darticles sobre la literatura produïda als Països Catalans entre els anys quaranta i vuitanta del segle XX. Des de metodologies i perspectives diverses, són treballs que es complementen per oferir un panorama daspectes generals (supervivència durant el franquisme, influència de lexistencialisme, literatura social, poesia de lexperiència o experimentació) i dobres o autors concrets (L. Villalonga, La ferida lluminosa de J. M. de Sagarra, La plaça del Diamant de M. Rodoreda, «Coral Romput» de V. A. Estellés, G. Ferrater, M. Roig o Q. Monzó). Han estat escrits per alguns dels investigadors universitaris més importants dels segles XX i XXI: Joaquim Molas, Jordi Marrugat, Xavier Vall, Núria Santamaria, Maria Campillo, Pere Ballart, Jaume Aulet, Neus Real, Mercè Picornell i Margalida Pons. Tots ells ens ofereixen uns textos amb coneixements documentats, precisos i reflexius, que són alhora una lectura entenedora i apassionant. Són imprescindibles per a tothom que sinteressi per la literatura del nostre temps i pels fets històrics i culturals que lhan fundada.
La revista Els Marges va ser fundada el 1974 per Joaquim Molas, Jordi Castellanos, Josep Murgades, Josep M. Benet i Jornet i Enric Sullà. Publicada ininterrompudament de llavors ençà, ha esdevingut un dels principals referents culturals dels Països Catalans. Ha donat a conèixer investigacions originals (secció «Estudis»), lectures contextualitzades i aprofundides de grans obres de la literatura catalana (secció «(Re)llegir»), textos de reflexió i polèmica sobre aspectes filològics diversos (secció «Al marge»), documents inèdits dinterès lingüístic i literari (secció «Cartes i documents») i crítiques dobres coetànies (secció «Ressenyes»). Al llarg de cinquanta anys dhistòria i de més de 130 números, ha mirat cap al passat, sobre el qual ha acollit algunes de les aportacions de recerca més importants i ha recuperat documentació desconeguda. Però tampoc no ha descuidat mai latenció a la literatura cronològicament més pròxima per mitjà destudis com els que recull aquest llibre, de textos assagístics sobre lactualitat i de ressenyes destinades a perdurar pel seu valor literari intrínsec.
