Guerrand, Roger
Els vàters no han estat sempre tancats per dins, com ho proba aquesta història dels excusats, de l'Edat Mitjana als nostres dies, comptada amb humor i serietat per Roger-Henri Guerrand. Abans de convertir-se en un tema tabú, una prohibició social imposada per la hipocresia moral burgesa del segle XIX, les necessitats naturals podien satisfer-se sense vergonya ni fals pudor. El cagalló fou tema poètic, per no parlar dels jocs de societat referents al pet. La matèria fecal no inspirà sols a Rebelais: el Segle de les Llums va conèixer una edat daurada de la literatura escatològica.
Amb l'adveniment dels burgesos triomfants, hi ha de contenir-se, aguantar-se, reprimir-se; el cos ha de estar totalment controlat i rodejat de regles racionals. Les bones costums canvien de referència. Higienistes, urbanistes i arquitectes s'ocupen seriosament de les comoditats, i la repressió corporal, i per tant sexual, es veu reforçada. L'última resistència a aquest intent de castració sense igual en la nostra història s'expressarà, a principis d'aquest segle, en la persona del petòman: davant un públic extasiat, aquest modularà amb finesa l'últim cant a la glòria de la lliure expressió dels intestins ventosos.
Recolzant-se en diversos i divertits exemples, l'autor ens mostra cóm considera, cóm mira i cóm manté el cos una societat en una època determinada. És la primera vegada que es presenta al lector desitjós d'entendre i divertir-se una història tan sòlidament documentada.
