Cucó, Josepa
En poc més d'un segle, la societat rural del País Valencià ha experimentat una profunda transformació, que s'ha incrementat extraordinàriament prenent nous rumbs i orientacions- en el transcurs de les últimes dècades. A mesura que avança i s'aprofundeix el procés d'industrialització-urbanització, s'incrementa la secular intercomunicació existent entre el camp i la ciutat, la qual arriba a afectar tots els aspectes i elements de la societat rural. Prenent com a element organitzador de la recerca el factor terra, l'objectiu d'aquest llibre és estudiar -des d'una perspectiva alhora diacrònica i sincrònica- l'impacte d'aquell procés en l'evolució de dues comunitats rurals valencianes, veient en una successió ininterrompuda d'abans i d'ara, les transformacions que patia aquest factor i la incidència d'aquestes en les estructures comunitàries. Malgrat les notables diferències existents en l'estructura interna i els condicionaments físics de les comunitats analitzades, es troben en la seua evolució una sèrie d'elements que, a manera de fil conductor, permeten reconstruir la via o tendència comuna que ha caracteritzat el seu llarg procés de transformació. En ambdues es dóna una situació originària molt semblant, marcada per una organització econòmica capitalista integrada per grans finques dedicades a cultius comercials i per una forta diferenciació interna basada en el desigual repartiment i accés de la terra, única font de riquesa, poder i prestigi. Diverses causes originen un esmicolament de tal situació i, en un lent procés de canvi, s'arriba a l'estat actual, caracteritzat per un net predomini de l'explotació familiar i una estratificació relativament homogènia. L'impacte de la industrialització no suposa en aquestes comunitats una simple decadència del sistema tradicional, sinó una reorganització de la producció agrària, cada vegada més integrada en el sistema global. El procés de canvi també afecta profundament els comportaments i actituds, els interessos i valors de tots dos pobles, produint-se una creixent orientació cap a l'exterior, i una adhesió generalitzada cap a les formes de vida d'una societat urbanoindustrial. No obstant açò, dins d'aquest procés de transformació totalitzador, la valoració de la terra i del treball en ella es revelen com els elements dotats de major estabilitat.
