Domènech, Immaculada / Vázquez, Federico
A Catalunya, entre juliol de 1936 i febrer de 1939, va haver-hi una repressió (més de 8.000 assassinats) i una persecució religiosa (més de 2.000 religiosos assassinats, gairebé la tercera part del total estatal) difícil d?entendre i mai justificable. Sens dubte, això va deixar un pòsit de rancúnia difícil d?esborrar, però que tampoc no justifica la repressió franquista posterior (3.400 assassinats entre 1939 i 1953, malgrat que la majoria dels intel·lectuals i dels dirigents polítics i sindicals s?havien exiliat). Res no justifica la violència institucional (la repressió republicana mai no fou institucional), els milers de morts (entre 75.000 i 100.000 al conjunt de l?Estat, més del doble de la repressió republicana), els centenars de maquis a qui hom aplicà la llei de fugues i dels quals ni tan sols coneixem els noms, les desenes de milers d?empresonats, les víctimes de la misèria i la por, les de les malalties evitables i la desnutrició, les generacions esclafades sota una repressió brutal i embrutidora. Res no justifica l?oblit; per això és necessari rescabalar la memòria de la repressió d?aquells anys terribles com es fa en aquest llibre en el cas de Manlleu. Les generacions futures no podien continuar orfes de passat, perquè els pobles sense referències, sense història, sense memòria, sense identitat, són sovint presa fàcil de les noves versions populistes (o populars?) dels totalitaris de tota la vida, com ha quedat de nou palès aquests dies de guerra, impotència i dolor.