Marín, Esther
Des de la cel·lebèrrima obra de Kracauer que pronosticava l'amenaça de l'ascens nazi, el cinema ha servit als analistes no només com a espill de la societat en la qual s'origina, sinó per a advertir-hi els moviments tectònics que, sota la superfície, llauren sigil·losament les transformacions més importants del nostre món. L'exhaustiva anàlisi abordada en aquest assaig de les pel·lícules de major abast de les últimes dècades mostra que, després de la capa de l'entreteniment, opera una intel·ligent hermenèutica sociològica que xifra les principals demandes de l'imaginari global. l'aposta per nous herois novells i vulnerables, pel feminisme, per un tractament desconegut fins ara de les complexes estructures de la vilania... vertebra un discurs que ha tractat en la ficció la seua resposta a la deshumanitzada racionalitat instrumental i s'ha constituït en la principal ansa ètica d'una societat que ha perdut la seua fe, no només ja en els seus déus, sinó en els seus marcs normatius i en el mateix coneixement. No estem davant d'un exercici de crítica cinematogràfica, sinó davant d'un contingut més profund i intel·lectualment més ambiciós: aquesta obra constitueix davant de tot un intent de comprendre, a través de les narratives cinematogràfiques tan fermament instal·lades en la genètica de l'imaginari contemporani, els profunds canvis socials als quals assistim.
Esther Marín Ramos.
(Alacant, 1972). Doctora en Sociologia de la Cultura i llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. Fou professora de Piscologia de la Comunicació i Teoria de la Comunicació en l'extint Centre d'Estudis Ciutat de la Llum, adscrit a la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
