Burdiel, Isabel
El règim de l'Estatut Reial (1834-1836) va constituir històricament el llindar immediat del sistema representatiu burgés a Espanya. Alhora, i de forma estretament interrelacionada, aquells tres anys van marcar la divisió definitiva del liberalisme de l'època i, subsegüentment, l'aparició de les primeres organitzacions polítiques diferenciades del segle XIX.
L'esperit moderat i conciliador d'aquell règim va deixar, a més, una empremta profunda en la posterior configuració de l'Estat liberal i del sistema de partits del segle passat, facilitant un procediment de transició de l'Antic Règim a la nova societat que abandonava ja per sempre el radicalisme rupturista de 1812 i 1820. a partir de llavors, l'aliança entre els sectors de la societat fernandina més moderats i millor disposats al canvi i els nous liberals "acomodats a les circumstàncies" es va convertir en un dels eixos bàsics entorn dels quals va girar la revolució burgesa espanyola.
La pujada al poder del progressista Mendizábal, després del triomf de l'alçament de les províncies en l'estiu de 1835, va ampliar el pacte original entre la Corona i el liberalisme conservador, radicalitzant sensiblement l'orientació del règim. No obstant això, la participació dels liberals avançats en la presa de decisions polítiques del sistema de l'Estatut va tindre també la seua altra cara de la moneda integrant, bé que contradictòriament, als futurs progressistes en el projecte de moderació, de "revolució des de dalt", característic del cas espanyol.
A través d'un estudi minuciós de la realitat valenciana i estatal, de la premsa, les eleccions, els motins ciutadans i la història parlamentària del període, l'autora analitza el complex i bigarrat món de la política dels notables de l'Estatut, destacant la seua decisiva influència en la formació de la Monarquia Constitucional i del sistema bipartidista clàssic de liberals i conservadors que va dominar l'Espanya oficial del segle XIX.
