Company, Ximo
Si fem cas d'Erwin Panofsky (Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, 1975), haurem de concloure que la pintura valenciana del Renaixement no es forja únicament sota la influència italiana, sinó que ja pel 1440 tenim mostres de la incipient via de Renaixement flamenc que Dalmau va implantar a València de forma molt precoç. Després, cap al 1470, s'inicien les primeres versions del codi italià (aports dels Osona, Leocadi, i Yáñez-Llanos), però és just després de les Germanies, amb l'important llenguatge configurat per Vicent Macip, que podem parlar d'una autèntica escola valenciana -uniforme i amb personalitat pròpia-, derivada del Renaixement italià. Joan de Joanes enlairà aquest nou codi visual i l'adequà a l'esperit de la Contrareforma, però cap al 1580 Joan Sarinyena, sota l'influent mecenatge de sant Joan de Ribera, capgirà la moda joanesca, tot enfilant-se vers la nova aventura del Naturalisme set-centista. Des d'aleshores, els renaixements valencians, el més efímer procedent de Flandes, i el més consistent segons el classicisme italià, començaren a formar part de la història.
