Jordi Solà Coll
Laforisme és un dels gèneres més antics de la història de la literatura. Un gènere que es manifesta en múltiples variants possibles: la màxima, el proverbi, la sentència o ladagi. I és precisament aquesta qualitat polifacètica allò que afaiçona la seva doble naturalesa: fragmentària i poètica. No debades, laforística és una forma de lassaig que encaixa amb la manera de pensar i dir de Jordi Solà Coll. Al capdavall, el pensament ha de menester una forma un gènere i aquesta sarticula literàriament en el fragment. Així doncs, en els darrers quinze anys lautor ha trobat en laforisme la fórmula per fixar en el temps la seva particular mirada perifèrica. Una praxi que sendinsa dialògicament en els marges duna realitat que ens és escàpola i sovint paradoxal. A La mirada perifèrica cada aforisme vertebra el pensament com una cadena infinita de moments que es concatenen entre si a la recerca de sentit. Certament, un sentit poètic i inconclús que es desplega amb rigor en la paraula escrita. Perquè és en la paraula on sens revela el món de lésser. Assajar des de la paraula, pensar aforísticament, és completar labsolut amb el fragment.
