Mateu Morro Marcè
Francesc de Sales Aguiló, pedagog, científic, home de cultura i dacció, republicà i mallorquinista, és lexpressió duna generació de joves activistes que cregueren que amb la Segona República podrien transformar el país i sabocaren a la feina en cos i ànima, amb una generositat que encara ara ens sobta. El cop destat militar i la guerra escapçaren aquelles esperances.
Abocat a lexili, a la República Dominicana i després a Colòmbia, deixà una trajectòria inesborrable dhome digne. En les condicions més difícils, enmig de la pobresa i la solitud, va mantenir viva la defensa de la llengua i la cultura catalana, a més dimpulsar moltes iniciatives cíviques i polítiques. Lallunyament no el dugué a lenyor nostàlgic, sinó a pun punyent dolor de pàtria que el lligava als esforços i les esperances dels poetes, conradors, menestrals i obrers del nostre país. Va viure lexili entre el record i lesperança del retorn, fidel als ideals que sempre el guiaren. Aguiló, però, mai no va tornar veure sortir el sol sobre la terra estimada. Va morir a Bogotà el gener de 1956 i loblit va envoltar, de llavors ençà, la seva memòria, esborrada de la història, com la de tants daltres que, com ell, tot ho donaren per fer realitat el bell somni dun país lliure.
