Carmaniu Mainadé, Xavier
L'etapa de la Mancomunitat s'ha mitificat més que no pas estudiat i això fa que es reiterin tòpics fins a l'extenuació. La manca de rigor històric encara és més clamorosa en relació amb les terres de Girona. És molt habitual que els llibres dedicats al segle XX gironí passin dels anys de la Restauració borbònica a la dictadura de Primo de Rivera sense esmentar l'existència del primer intent de recuperació de les institucions pròpies de Catalunya des de la desfeta de 1714.
Aquest llibre vol començar a posar remei a aquest buit historiogràfic fixant-se en el paper que va tenir el Govern provincial durant el període de la Mancomunitat. Cal tenir present que la institució sorgida el 1914 era fruit de la voluntat de gestionar de manera mancomunada les quatre demarcacions del país. Això va suposar que les corporacions provincials renunciessin a part del seu poder i de les seves competències en favor del nou organisme.
L'objectiu final de la Mancomunitat era acumular bona part de les funcions de les províncies, però aquest va ser un procés gradual i carregat de dificultats. Això es va traduir en una llarga convivència entre les corporacions provincials i el nou Govern català. Aquest llibre analitza i explica aquesta intersecció entre institucions i, més concretament, com la Diputació de Girona va treballar per contribuir al desenvolupament de l'obra de la Mancomunitat.
En definitiva, el present volum voldria ser una nova aportació a un episodi cabdal de la història de la Catalunya contemporània analitzada des del prisma gironí.
