La izquierda tras el triunfo de Occidente

La izquierda tras el triunfo de Occidente

Glotz, Peter

9,02 €
IVA inclós
Disponible en 10 dies
Editorial:
INSTITUCIÓ ALFONS EL MAGNÀNIM
Any d'edició:
2015
ISBN:
978-84-7822-074-8
9,02 €
IVA inclós
Disponible en 10 dies
Afegir a favorits

Han perdut sentit els conceptes «esquerra» i «dreta»? Són símptomes de desorientació els debats sorgits arran de la guerra del Golf o del Tractat de Maastricht? Ja és impossible situar-se després de la desaparició del bloc oriental? Peter Glotz sustenta la tesi que en la lluita per la justícia social, la modernització ecològica o l'equiparació de la dona és possible preservar el llegat de la Il·lustració europea i sostraure's al nacionalisme, al fonamentalisme i a la ficció de les «guerres justes». El propòsit de l'autor és contribuir a establir un arsenal conceptual susceptible de promoure l'aparició d'una nova esquerra europea. Inherent a la qual seria la defensa de valors universals, amb eficàcia transnacional. Per a Glotz, Karl Marx continua sent un pensador important; el suposat «triomf» del capitalisme es revelarà prompte un error funest. Però l'esquerra ha d'assumir també els llegats de Sigmund Freud, Otto Bauer i Antonio Gramsci. I, sobretot, descartar la seua tan arrelada aversió als «empresaris emprenedors». Peter Glotz va nàixer en 1939, de pare alemany i mare txeca. És doctor en Filosofia. És diputat pel SPD des de 1970, participa en nombrosos càrrecs de govern en representació del partit, del qual va ser secretari d'organització durant sis anys. Des de 1989 s'ha perfilat com a crític implacable del nou nacionalisme, opta per una visió europea contrària a qualsevol retorn als particularismes nacionals. Entre les seues obres més conegudes hi ha el Manifest per a una nova esquerra europea (1985), traduït a la majoria d'idiomes europeus. També és autor de Kampagne in Deutschland (1986) i de Die deutsche Rechte (1989). Actualment és redactor cap de Die Neue Gesellschaft-Frankfurter Hefte i col·labora habitualment en publicacions com Der Spiegel, Die Zeit, El País, L'Unità i Le Nouvel Observateur.

Articles relacionats

  • Incident zombi al cap de Creus
    Feliu Pumarola, Lluís
    Quan el Dimoni Macula Scura, aconsegueix presentar-se a la nostra època, desferma el caos de la infecció Zombi, que arrossega des de temps immemorials, contra els humans. L’autor recupera alguns personatges de "Llançà, paral·lel 80" per a aquesta aventura en què un parell de policies que investiguen uns misteriosos assassinats, amb l’ajuda de diversos col·laboradors, lluitaran ...
    Disponible

    22,00 €

  • Ombres al barri vell
    Casas Busquets, Salvador
    Maribel Cortina, regidora de l’Ajuntament i restauradora d’art del Museu Diocesà, surt de la feina per trobar-se amb el seu amant. Al carreró de Cúndaro és atacada i degollada, però abans de morir reconeix el seu agressor i intenta deixar una pista a la paret, un número tres, que la policia trobarà i a partir del qual començarà les investigacions. A aquest primer crim, en segue...
    Disponible

    22,00 €

  • Un cor verd
    Curbet, Quim
    Diuen que la memòria és una matèria fràgil que s’estova amb el pas del temps. Els noms de les persones s’humitegen i es desprenen de l’orla que pacientment hem anat component en el nostre cap; les dates es barregen, i els records, en general, comencen a anar a la seva. Tot allò que creiem immutable, amb el pas dels anys, es va convertint en una mena de pasterada, un batibull d’...
    Disponible

    12,00 €

  • El cavall verd
    Borrell, Joaquim
    L'any 1609 Martí Vallalta, soldat llicenciat de les Índies, torna a la seua Marina natal. Aviat té l'ocasió de socórrer Ezme, una jove i misteriosa morisca de la Vall de Laguar acusada de bruixeria. Mentre creix el seu amor, comencen els preparatius de l'expulsió dels moriscos del Regne de València. Quinze mil homes, dones i xiquets, decidits a resistir-hi, s'apleguen a Laguar ...
    Disponible

    17,50 €

  • Cultura i ideologia
    Testart i Guri, Albert
    A mitjan segle XIX a Figueres es fundaren molts espais associatius que responien a diferents formes ideològiques. Molts eren societats recreatives de tarannà republicà que tingueren una rèplica, cronològicament tardana, per part del món conservador i catòlic. Aquesta sociabilitat dretana serà precisament l’objecte d’estudi del llibre. Així, al 1858 les elits locals funden el Li...
    Disponible

    19,00 €