Dosse, François
Des de fa alguns anys la Història apassiona al gran públic. Biografies, sagues, emissions radiofòniques, sèries televisades i, en general, tot el que evoca el passat alimenten contínuament els somnis de l'home d'avui. Aquest indiscutible èxit de la Història és també el de la «Nova Història», impulsada a partir de 1929 per Marc Bloch, Lucien Febvre i la seua revista Annales.
François Dosse ha recollit nombrosos documents i testimonis per escriure la història d'aquesta Història i d'aquest grup de prestigiosos historiadors: Georges Duby, Emmanuel Leroy-Ladurie, Jacques Le Goff, Pierre Chaunu, Jean Bouvier, Marc Ferro... i, per descomptat, Fernand Braudel. Però aquest llibre va més enllà. Dosse exposa de manera crítica i de vegades polèmica els nombrosos conceptes adoptats per l'escola dels Annales: la fi de la història, la mort de l'Home, el pes de les estructures, l'abandonament de la política. Però la profunda renovació de l'ofici d'historiador impulsada per Annales ¿no ha provocat també una autèntica "desfeta en miquetes" de la metodologia historiogràfica? Les reflexions de l'autor davant d'aquesta qüestió estimulen el recent debat a què ha donat lloc i que està encara lluny de concloure.
La historia en migajas és un llibre d'estil àgil que no deixarà ningú indiferent. Ni als que volen entendre el perquè i el com de la supremacia d'aquesta disciplina, ni als que els preocupa la seua crisi latent que no trigarà a manifestar-se. Estem davant d'una obra compromesa en una lluita apassionada per la Història.
