Zalamea, Fernando
La figura y la torsión presenta una tríada de creadors-Ramon Llull, Luis de Góngora i Antoni Gaudí- les relacions figuratives i girs de la visió conformen una veritable "constel·lació" imaginativa, amb múltiples ramificacions temporals i espacials. La primera part del treball (passat) revisa en detall algunes de les grans aportacions de Llull (lògica), Góngora (poesia) i Gaudí (arquitectura), accentuant una descripció tipològica de les seues figures més originals i una exploració topològica de les torsions a què estes figures se sotmeten.
Les vibracions lul·lianes, gongorines i gaudinianes transcendeixen les fronteres dels seus entorns d'origen. El permanent anar i vindre de les imatges dins de la civilització occidental és un dels signes vitals bàsics de la nostra cultura. Entre sístole i diàstole, s'introdueixen les perspectives panoràmiques d'Aby Warburg (història de l'art), l'estudi de les metamorfosis adoptades per les imatges de l'antiguitat clàssica en el Renaixement obre notables comportes per a una compressió fina dels moviments pendulars de la creativitat.
A la segona part de l'assaig (present), s'intensifica un to exploratori on, més que demostrar, com en la primera part, s'intenten mostrar acostaments, osmosi i analogies que van més enllà d'allò reduïble a un acoblament d'influències, causes i efectes. Gràcies a un estudi de les obres de Vladimir Martynov (música), Vikram Seth (literatura) i Anselm Kiefer (arts plàstiques), s'entrellacen les articulacions dinàmiques construïdes per Llull, Góngora i Gaudí amb tres parells d'interseccions que envien a Rússia, a l'Índia i a Alemanya, en l'última dècada del segle XX. Figura ("configuració"), fictura ("el que es transforma") i torsió ("deformació produïda per dos parells de forces oposades") ondulen llavors en l'incessant vaivé de la cultura a través dels segles.
