Sendón, Victoria
Totes les èpoques han tingut les seues avantguardes, però l'avantguarda artística i literària per excel·lència és la que transcorre entre les dos guerres mundials a Europa. Anys bojos i esgarrats en els quals fa eclosió un verdader esperit de modernitat i de ruptura amb tot classicisme anterior. El món es crea de nou i les tendències que l'expressen proliferen en els cafés, cabarets, tuguris, llibreries i editorials que fan de París una festa, i de Berlín o Dresden, un «estat de l'ànima». La novetat absoluta, no obstant això, és la presència de dones creadores. Una plèiade d'artistes i escriptores sorprenen per la seua llibertat i la visió que tenen d'una realitat paral·lela i comuna. La comparació de tots dos mons constitueix el tema central de la present obra. Si s'hi uneix la companyonia pròpia de les seues tendències polítiques o artístiques, són deutores d'una complicitat que va més enllà de la seua creació personal.
La diferencia creadora naix de la nostàlgia per un món en el qual encara era possible la llibertat de l'artista enfront de la indústria cultural; la cerca radical més enllà d'allò correcte, l'aventura de viure intensament en un món ferit per l'horror de la guerra i la desfeta econòmica.
