Valls, Rafael
La principal aportació política de la Derecha Regionalista Valenciana (D.R.V.), independentment d'alguns dels seus punts pragmàtics com l'accidentalitat de les formes de govern o de les seues propostes de foment de la xicoteta propietat agrícola i dels accionistes obrers, que formaven part del cos doctrinal catòlic des de feia vàries dècades, fou tant la seua col·laboració en la modernització de la classe dirigent valenciana com la important ampliació de les seues bases socials i polítiques. A través d'un discurs teòricament reformista, de una gran mobilització de les masses i de la reorganització del consens social de cara al manteniment del bloc dominant, amenaçat per les noves forces reformistes emergents, la D.R.V. va aconseguir convertir-se en el principal partit valencià conservador basant-se en la convergència dels interessos antisocialistes i antireformistes preconitzat pel seu catolicisme polític. La D.R.V. deixà prompte de ser el partit substitutiu de la ja important oligarquia turista i es va convertir en l'organització aglutinadora i directora del conjunt de la formació conservadora valenciana. A finals del 1935 la D.R.V. havia consumat plenament aquest procés, desbancant inclòs al blasquisme, el reformisme inicial del qual havia caigut en descrèdit després del seu viratge parlamentari cap a posicions obertament conservadores. L'espectacular creixement experimentat per la D.R.V. al llarg de la II República va tindre el seu suport, per una banda, en el transvasament de votants aportats per l'ingrés en aquest partit dels anteriors líders de les organitzacions conservadores. Per altra, en la importantíssima ajuda externa que li suposà la creació de la C.E.D.A. i el predicament antireformista del qual aquesta gaudia entre els xicotets i mitjans propietaris valencians, que foren els principals integrants de la D.R.V. La continuada activitat propagandística i proselitista dels dirigents juvenils d'aquest partit col·laborà eficaçment en la consecució d'una amplia mobilització política dels agricultors i propietaris valencians, els vots dels quals es repartiren, en un principi, entre els republicans radical-blasquistes i els catòlics, però que finalment, en les eleccions del 1936, en un moment de major radicalització social, van ser absorbits majoritàriament per les candidatures de la D.R.V.
