Canet, Teresa
A pesar del creixent interès de la historiografia més recent cap a allò que s'ha denominat el component polític de la Història, són escassos els estudis al voltant de les institucions administratiu-judicials. La publicació que el lector te a les seues mans és, fins on coneixem, la primera monografia al voltant d'una Audiència foral moderna de la Corona d'Aragó. 1506 fou una data decisiva en la història de l'administració valenciana. Recentment inaugurat el cinc-cents i a tan sols una dècada de distància del final del regnat de Ferran II (el Catòlic), adquiria carta de natura una institució destinada a aconseguir un alt predicament en el govern regnícola: l'Audiència. La seua creació lluny de quedar com una fita aïllada- s'emmarca en un context de transformació del disseny administratiu de la Corona d'Aragó, que començava a finals del XV i la fi última del qual radicaria en el reforç del poder monàrquic als estats patrimonials. En consonància amb aquesta tendència, l'Audiència ferrandina fou també un factor bàsic per a la consolidació definitiva d'altra institució característica de l'administració foral en l'època moderna, el virregnat.
Els continguts que composen la present publicació s'estructuren en dos blocs temàtics. El primer aborda el procés de creació i desenvolupament orgànic de l'Audiència durant els segles XVII i XVIII. Es realitza ací una exposició combinada dels progressos institucionals i de les necessitats socials i polític-administratives que van influir o van interferir, en el seu cas, en eixe procés. Els capítols dedicats a l'estudi de la jurisdicció de l'Audiència tradueixen la seua projecció política des del doble plànol de les relacions entre aquella i el virregnat, per una banda, i de la mateix amb altres esferes jurisdiccionals (Església, ordes militars, Inquisició i oficials reials), per altra. En definitiva, l'anàlisi d'eixos aspectes tracta de perfilar els fonaments de la personalitat orgànica de la institució durant els dos amplis segles de la seua vida foral. Una personalitat que, a la llum dels resultats obtinguts, configura a l'Audiència com un instrument al servei d l'absolutisme monàrquic però, també, i com a conseqüència de la dinàmica pactista del sistema constitucional valencià, dels interessos dels estaments regnícoles privilegiats.
